ELS NOMS DE DOMINI I LES MARQUES

La doctrina en aquest camp tampoc és pacífica. Part de l'opinió jurídica considera que la funció principal d'un nom de domini no és distingir una empresa, un producte o un servei, i per tant el nom de domini només pot equiparar-se a una adreça electrònica. Els noms de domini identifiquen equips connectats a una xarxa informàtica sense que sigui necessari que aquests ofereixin productes o serveis a ls seves pàgines Web.

Un altre sector doctrinal considera que els noms de domini sí que tenen una capacitat distintiva tant dins com fora de la xarxa, tal com demostra, per exemple, la seva inserció en mitjans publicitaris tradicionals (premsa, televisió, etc.). Aquesta teoria equipara el nom de domini a un signe distintiu en l'àmbit d'Internet, amb una naturalesa jurídica pròpia, diferent de la de les marques.

Objectivament, podem afirmar que, malgrat que els noms de domini no van ser creats amb el propòsit de distingir productes i serveis a Internet, sí que és cert que gran part dels dominis registrats s'utilitzen amb aquesta finalitat.

El principi que regeix l'obtenció d'un nom de domini és el de "el primer que arriba és el primer en ser servit" (first come, first served), és a dir, en la majoria de casos no cal complir cap requisit per obtenir un nom, la qual cosa ha suposat l'aparició de nombrosos conflictes entre titulars de marques i titulars de noms de domini. En alguns casos, el registre de marques notòries per part de particulars és premeditat, amb la finalitat de vendre el nom de domini per una quantitat determinada al titular de la marca. És el fenòmen que es coneix com a Ciber-ocupació (Cybersquatting).