SIGNES DISTINTIUS

1.-INTRODUCCIÓ.

La figura de la marca comunitària és una realitat, des de l'any 1996. L'Organisme competent per rebre les sol·licituds de Marca Comunitària és l'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior OAMI, anomenada també Oficina Comunitària de Marques.

L'OAMI fou creada en virtut del Reglament del Consell de la Unió Europea de 20 de desembre de 1993. Té la seva seu a Alacant (Espanya). La seva tasca és registrar Marques Comunitàries, les quals gaudeixen de protecció uniforme i produeixen efecte jurídic a tot el territori de la Unió Europea : Alemanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Hongria, Irlanda, Itàlia, Lituània, Letònia, Luxemburg, Malta, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca i Suècia.

La inauguració a Alacant de l'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior (Marques, Dibuixos i Models) i la seva obertura al públic són fites històriques per a la Unió Europea. El gran mercat únic, tan necessari per al desenvolupament econòmic d'Europa, no pot concebre's sense la lliure circulació de productes i serveis. La marca comunitària és, per excel·lència, l'instrument d'aquesta circulació sense fronteres. Afavoreix les empreses en els seus intercanvis comercials i, sense cap mena de dubtes, obre nous mercats. Els industrials, els comerciants i tots els professionals en general tenen amb aquesta nova Oficina un instrument complementari al servei del desenvolupament de les seves activitats.

La marca és un element essencial de l'estratègia de l'empresa: valoritzar la marca permet conservar o assolir quotes de mercat. La missió de l'empresari no s'ha de limitar a organitzar i produir. Els seus productes i serveis, així com la imatge de l'empresa, han de poder distingir-se en el mercat. En aquest sentit, la marca constitueix un instrument insubstituibles de comunicació amb els consumidors. La marca permet enriquir la relació del consumidor amb els productes i serveis, dotant-los de valors distintius que reforcen l'estabilitat d'aquesta relació. La marca no es limita a identificar lorigen dels productes, sinó que, a més, crea una relació de confiança amb el consumidor, comprometent la reputació de l'empresa i oferint la garantia d'una qualitat constant.

La marca és un actiu empresarial. Pot ser objecte d'operacions mercantils com ara les llicències, la franquícia, el «merchandising» i l'«sponsoring». Com a instrument comercial, pot arribar a constituir l'element principal del patrimoni de l'empresa.


2.-LA MARCA I EL MERCAT INTERIOR EUROPEU

La consecució del «mercat únic» o «mercat interior» obliga les empreses a reorientar la seva política de marques. Des de l'1 de gener de 1993, la llibertat de circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals en el sí de la Unió ha aportat una dimensió europea a l'estratègia de marques d'un nombre creixent d'empreses.

Aquelles empreses que, en l'actualitat, segueixen organitzant aquesta estratègia a escala del seu mercat nacional, hauran de prendre en consideració, cada vegada més, les exigències del mercat europeu.

Fins a la creació de la marca comunitària, les empreses disposaven de dues vies diferents per protegir les seves marques en el territori de la Unió Europea: la via nacional i la via internacional.
La vía nacional obliga a registrar las mismas marcas en cada uno de los Estados de la Unión Europea. La vía internacional permite obtener un haz de marcas, cuyos efectos en cada uno de los países signatarios del Arreglo de Madrid o del Protocolo de Madrid designados por el solicitante son idénticos a los de un registro nacional. Esta vía implica un procedimiento de depósito ante la Organización Mundial de la Propiedad Intelectual en Ginebra, a partir de una marca previamente registrada en un país parte del Arreglo o del Protocolo. La vía internacional únicamente está abierta a las empresas que tienen su sede o un establecimiento serio y efectivo en esos países.

La marca comunitària ofereix l'avantatge d'atorgar una protecció uniforme en tots els països de la Unió Europea, mitjançant un procediment de registre únic davant de l'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior.

La marca comunitària és, a la vegada, alternativa i complementària a les dues vies esmentades anteriorment: cadascun dels tres tipus de marca confereix un nivell de protecció que s'adapta a les necessitats específiques de cada activitat econòmica. Així, la marca nacional atorga una protecció limitada al mercat d'un únic país. La marca comunitària gaudeix de protecció en el conjunt del mercat de la Unió Europea. I la marca internacional respon, en particular, a les necessitats d'aquells que desitgen obtenir protecció en aquells països que no pertanyen a la Comunitat Europea.

Aquests tres sistemes de marca no són excloents: se enllacen entre sí a través de "passarel·les" que permeten a les empreses elaborar una estratègia de protecció de les seves marques d'acord amb les seves necessitats.


3.- QUINS AVANTATGES PRESENTA LA MARCA COMUNITÀRIA ?

La marca comunitària confereix al seu titular un dret unitari vàlid a tots els Estats membres de la Unió Europea, que s'adquireix mitjançant un únic procediment que simplifica les polítiques de marca a escala europea.

La marca comunitària compleix, en l'àmbit de la Unió Europea, les tres funcions essencials d'una marca: signe d'identificació de l'origen dels productes i serveis; signe de garantia d'una qualitat constant, en condensar el compromís de l'empresa amb el consumidor, i signe de comunicació amb el públic i suport per a la promoció i la publicitat.

La marca comunitaria pot ser utilitzada com a marca de fàbrica, com a marca de comerç o com a marca de servei.

També pot adoptar la forma d'una marca col·lectiva: el respecte del reglament d'ús de la marca col·lectiva garanteix l'origen, la naturalesa o la qualitat dels productes i serveis, distingint-los en benefici dels membres de l'associació o de l'entitat titular de la marca.

La marca comunitaria cobreix un mercat de més de 350 milions de consumidors, que gaudeixen d'un dels nivells de vida més alts del món. Constitueix l'element ideal per afrontar els reptes que presenta aquest mercat. La marca comunitària s'adquireix a través de la seva inscripció al registre de l'OAMI. Només pot ser registrada, transferida o deixada sense efecte per a tot el conjunt de la Unió. La seva durada és de deu anys, renovables de forma indefinida. Les normes jurídiques que la regulen són força similaras a les que s'apliquen a les marques nacionals dels Estats membres de la Unió Europea. Conseqüentment, i amb independència del canvi d'àmbit territorial de validesa de les marques, les empreses es trobaran davant d'un entorn jurídic familiar.


4.-LA MARCA COMUNITÀRIA I LES MARQUES NACIONALS.

La marca comunitària pot obtenir-se mitjançant una sol·licitud de registre d'un nou signe presentat directament davant de l'OAMI o bé mitjançant la sol·licitud de registre d'un signe que ja hagi estat registrat davant de l'oficina nacional. No implica una renúncia a les proteccions nacionals o internacionals anteriors, sinó que en millora l'eficàcia i facilita la gestió d'aquestes marques anteriors.

D'aquesta manera, es pot protegir directament per una primera sol·licitud de marca comunitària presentada davant l'OAMI un signe de nova creació adaptat a les diferències d'idiomes, cultures i costums del mercat europeu.

La marca comunitària també pot protegir un signe que hagi estat objecte d'un primer dipòsit davant de l'oficina nacional d'un país membre de la Unió de París o de l'acord sobre els aspectes dels drets de propietat intel·lectual relacionats amb el comerç, que s'ha tancat dins del sí del GATT (acord TRIP). En aquests casos pot invocar-se un dret de prioritat durant un termini de sis mesos.

Qualsevol que sigui l'antiguitat d'una marca nacional o d'un conjunt de marques nacionals, és possible convertir-les en marca comunitària. D'aquesta manera, l'empresa tindrà l'instrument ideal per tal d'afrontar els reptes del mercat interior.

No obstant això, l'opció de la marca comunitària no implica la renúncia a les marques nacionals. L'empresa pot conservar-les en vigor tot el temps que desitgi.

L'antiguitat d'una marca nacional pot ser invocada davant l'OAMI durant el procediment de registre de la marca comunitària, fins i tot en cas d'extinció o de renúncia posterior de la marca nacional. Per tant, l'empresa titular d'una marca comunitària té els mateixos drets de que disposaria si la marca nacional seguís registrada.

De la mateixa manera, la denegació de registre d'una sol·licitud de marca comunitària, la caducitat o l'anul·lació d'una marca comunitària deixen oberta la possibilitat de presentar tantes sol·licituds de marques nacionals com països de la Unió Europea en els quals el motiu de denegació, caducitat o anulació no tingui efecte. D'aquesta manera, es preserva el benefici d'una eventual prioritat o antiguitat, així com les inversions i campanyes publicitàries dutes a terme anteriorment en aquests països.


5.-QUIN SIGNE ES POT SOL·LICITAR COM A MARCA COMUNITÀRIA ?

Qualsevol marca comunitària ha de complir dos requisits: ser un signe que pugui representar-se gràficament i ser adequat per distingir els productes i serveis d'una empresa dels d'altres empreses.

Per tant, poden sol·licitar-se com a marca comunitària els signes següents:

• Les paraules, ja siguin inventades o que pertanyin a qualsevol idioma (en aquest cas, no han de servir per a designar, en aquell idioma, els productes i serveis als quals s'aplica la marca);
• els noms i cognoms;
• les firmes;
• les lletres, les xifres;
• les sigles, les combinacions de lletres, números i signes, els logotips;
• els eslògans;
• els dibuixos, figures i pictogrames;
• els retrats de persones;
• els conjunts de paraules o d'elements gràfics, així com els signes complexos que associen elements denominatius i gràfics, como ara, les etiquetes;
• les formes tridimensionals, com ara les formes dels productes o de la seva confecció;
• els colors i combinacions de colors;
• les marques sonores, en particular, les frases musicals.

6.-QUI POT TENIR ACCÉS A LA MARCA COMUNITÀRIA?

L'accés a la marca comunitària està obert a totes les categories de sol·licitants.

Qualsevol persona física pot ser titular d'una marca comunitària. No cal ser empresari ni comprometre's a utilitzar, per sí mateix, la marca en el mercat. Un signe gràfic també pot ser registrat per part del seu creador per cedir-lo o llicenciar-lo a una empresa. No obstant això, l'actuació deslleial, de mala fè del sol·licitant en el moment del dipòsit pot provocar l'annulació de la marca.

Qualsevol persona jurídica pot obtenir el registre d'una marca comunitària. A la marca hi poden accedir les societats i associacions que volen dur a terme un ús directe de la marca, els grups d'empreses que vulguin que la marca sigui utilitzada per part de les societats que es troben sota el seu control i les associacions i altres entitats públiques que vulguin identificar els productes i serveis dels seus membres mitjançant una marca col·lectiva.

Qualsevol persona física o jurídica que estigui domiciliada o tingui la seva seu o el seu establiment efectiu en un Estat Membre de la Unió Europea, en un país que formi part del conveni de París o en un Estat signatari de l'acord TRIP, podrà tenir accés a la marca comunitària. També gaudeixen d'aquesta possibilitat les persones físiques i jurídiques que tinguin la nacionalitat d'algun d'aquests països.


7.-COM ES DU A TERME EL REGISTRE?

a.-Data de dipòsit.
En el moment de la seva recepció, un examinador de la OAMI comprovarà que la sol·licitud comprengui tots els elements neceesaris i que les taxes han estat abonades. La data de dipòsit s'assigna en aquesta primera fase.

b.-Informes de cerca.
A partir del moment en que s'atorga una data de dipòsit i en les condicions previstes pel Reglament del Consell sobre la marca comunitària, l'OAMI i les oficines nacionals d'alguns Estats membres de la Unió Europea duran a terme informes de cerca sobre marques anteriors ja existents.

L'OAMI du a terme un informe de cerca d'anterioritat, limitat a les marques comunitàries. Les oficines centrals de propietat industrial dels Estats membres de la Unió Europea que ho han decidit fan, de forma simultània i cadascuna pel seu compte, informes de cerca relatius a les marques nacionals anteriors que es troben als seus registres. Hi ha uns terminis imperatius per dur a terme tots aquests informes, que seran comunicats per l'OAMI al sol·licitant.

c.-Denegació per motius absoluts.
La sol·licitud pot ser rebutjada per l'OAMI per motius «absoluts», que es refereixen a les característiques del signe del qual se'n sol·licita el registre.

Els examinadors de l'OAMI comproven que la sol·licitud es refereixi a un signe que tingui aptitud per ser registrat com a marca comunitària. L'OAMI ha d'assegurar-se que els signes utilitzats tinguin força distintiva. No poden:

• ser un terme genèric per designar el producte o servei en qüestió en un dels idiomes de la Unió Europea;
• designar en un d'aquests idiomes la qualitat, la quantitat, el valor, la procedència geogràfica o altres característiques del producte o del servei;
• haver-se convertit en un signe usual en el llenguatge comú o en els costums i pràctiques del comerç d'un o més Estats de la Unió Europea.
• Aquests motius poden no aplicar-se si l'ús de la marca en el comerç ha dotat el signe amb força distintiva; és el que s'anomena el «secondary meaning» del signe.

També poden constituir motius absoluts de denegació del registre algunes característiques particulars de la forma d'un producte en el cas de marques tridimensionals, així com el seu caràcter enganyós o contrari a l'ordre públic o els bons costums.

Contra el rebuig de la sol·licitud, igual que contra qualsevol altra decisió de l'OAMI, es pot interposar un recurs.

En cas que, malgrat l'examen previ, s'hagi registrat un signe que incorri en algun d'aquests motius, qualsevol tercera persona pot demanar a l'OAMI l'annulació de la marca comunitària registrada.

En cas d'identitat absoluta i simultània entre els signes i entre els productes i serveis, es denegarà el registre degut al risc inevitable de confusió que es crearia en el públic.


d.-Publicació de la sol·licitud.

La solicitud se publica si no existe ningún motivo absoluto de denegación y si la comunicación de los informes de búsqueda de anterioridad no induce al solicitante a desistir de su solicitud.

Si la solicitud no ha sido rechazada por un motivo absoluto de denegación y si el solicitante no la ha retirado después de conocer los informes de búsqueda que le han sido comunicados, es publicada por la OAMI, en todos los idiomas oficiales de la Unión Europea, en su Boletín de marcas comunitarias.


e.-Termini d'oposició prèvia al registre.

Durant un termini de tres mesos a partir de la publiciació de la sol·licitud, qualsevol tercera part pot oposar-se sol·licitant la denegació del registre.

Per tal de poder ser registrat com a marca comunitària, un signe ha d'evitar qualsevol risc de confusió en el públic, i no perjudicar els drets anteriors d'altres titulars de marques. Per aquest motiu, els titulars de drets anteriors poden formular, en un termini de trs mesos a partir de la publicació de la sol·licitud, una oposició basada en els motius de denegació relatius. El procediment contradictori entre el sol·licitant i els oponents es desenvolupa davant de la divisió d'oposició de l'OAMI, que com a oficina no pot invocar d'ofici i per sí mateixa aquests motius relatius per denegar el registre.

En el cas de semblances o simil·lituds, ja sigui dels signes o dels productes i serveis, o de tots dos alhora, també hi pot existir un risc de confusió. També s'assimila el risc de confusió a la possibilitat d'associació de dos signes per part del públic. En cas d'identitat o de semblança entre un signe protegit per drets anteriors i un signe el registre del qual es sol·licita per a productes o serveis completament diferents del primer, es denegarà el signe sol·licitat si el dret anterior és conegut notòriament a la Comunitat i si l'ús de la marca sense una causa justa impliquès un aprofitament indegut del caràcter distintiu o de la notorietat del dret anterior, o si fos perjudicial per a aquest. Aquest perjudici es produiria, per exemple, si es dil·lueix o s'erosiona la força distintiva del dret anterior. Tots aquests motius de denegació es poden invocar en el procediment d'oposició davant de l'OAMi per part dels titulars de drets anteriors.

Els drets anteriors que es poden prendre en consideració en el procediment d'oposició són els següents: les marques comunitàries anteriors, les marques nacionals registrades i les marques internacionals que tinguin efecte en un Estat Membre de la Unió Europea, les marques notòries en el sentit de l'article 6 bis del conveni de París, les marques anteriors "de fet" o "d'ús", i altrs dignes anteriors no registrats que s'utilitzen en el comerç i que, segons la legislació nacional que sigui d'aplicació, confereixen al seu titular el dret a prohibir la utilització d'una marca més recent (per exemple, els noms comercials i els ròtuls d'establiments).

Els drets anteriorment esmentants no poden invocar-se si, a instància del sol·licitant, els seus titulars no estan en condicions de provar que han dut a terme una utilització seriosa d'aquests signes durant els cinc anys anteriors. L'existència de drets anteriors constitueix un risc important per a l'èxit de qualsevol procediment de registre de marques comunitàries. Hi ha més de tres milions de marques regtistrades als països de la Unió Europea (incloses les marques internacionals en aquells països que participen a l'acord de Madrid). A aquesta xifra cal afegir-hi les marques d'ús i els altres signes no registrats, la identificació prèvia dels quals és difícil.

El procediment d'oposició permet la utilització de tots els mitjans de comunicació amb les parts i només en cas de procediment oral serà necessària la presència física de les parts o dels seus representants a la seu de l'OAMI. La divisió d'oposició de l'OAMI pren la decisió sobre el procediment d'oposició, ja sigui amb la denegació total o parcial de la sol·licitud o amb la denegació de l'oposició i el registre conseqüent de la marca. En cas que no s'hagi presentat oposició en els tres mesos següents a la publicació de la sol·licitud, la marca es registra un cop acabat aquest termini.


8.-QUINA ÉS LA FUNCIÓ DEL REGISTRE DE MARQUES COMUNITÀRIES?

Únicament la inscripció en aquest Registre converteix en oposables a terceres parts tots els drets conferits per una marca comunitària.

Una vegada acabat el procediment de registre, la marca comunitària s'inscriu al Registre. Les possibles transferències, llicències i altres drets constituïts sobre la marca han de ser inscrits al registre per tal de poder ser oposables a terceres parts. Els productes i serveis reivindicats per a cada marca seran inscrits a tots els idiomes de la Unió Europea, així com totes les dades que requereixin una traducció per tal de ser accessibles als ciutadans de la Unió Europea. El Butlletí de l'OAMI difon la informació continguda al Registre a través d'una publicació impresa que inclou reproduccions polícromes d'aquelles marques que requereixin colors.

La marca comunitària confereix al seu titular una protecció contra la reproducció o la imitació de la seva marca en tot el territori de la Unió Europea. De la mateixa manera, permet al titular transferir o concedir llicències sobre aquesta. Les llicències contractuals que es constitueixin sobre la marca comunitària podran ser exclusives o no exclusives, i cobrir tota la Unió Europea, o només una part.


9.-QUINS DRETS CONFEREIX EL REGISTRE D'UNA MARCA COMUNITÀRIA?

La marca comunitària confereix al seu titular el dret d'impedir a terceres parts, en tot el territori de la Unió Europea, la utilització sense el seu consentiment de signes idèntics o similars a la seva marca. La similitud s'aprecia en funció del risc de confusió del públic, incloent-hi el risc d'associació entre el signe i la marca.

L'existència de renom a la Unió Europea augmenta la protecció de la qual es beneficia una marca comunitària. La prohibició d'utilitzar signes idèntics o similars s'extén als productes i serveis diferents d'aquells per als quals ha estat registrada la marca, si aquesta utilització suposa un aprofitament indegut del caràcter distintiu o de la notorietat de la marca, o si li fós perjudicial. Quan el titular de la marca, per sí mateix o amb el seu consentiment, ha comercialitzat en un Estat de la Unió Europea productes distingits amb la seva marca comunitària, ja no podrà impedir la lliure circulació d'aquests productes a la Unió Europea. Aquest límit als drets conferits per la marca comunitària deriva de la regla de l'esgotament comunitari del dret de marca, que s'aplica també a les marques nacionals i internacionals dels Estats de la Unió Europea.

Les importacions paral·leles de productes coberts pe la marca comunitària que provenen de països que no són membres de la Unió Europea no es troben subjectes a aquesta regla ni a la limitació que implica, amb excepció dels països que formen part de l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeau.

La marca comunitària pot ser transferida per a tots o part del productes o serveis per als quals ha estat registrada. Aquesta cessió no es subordina a la transmissió de l'empresa. Sin embargo, la cesión no debe inducir al público a error, especialmente acerca de la naturaleza, la calidad o la procedencia geográfica de los productos y servicios.


10.-¿COM ES POSA EN PRÀCTICA LA PROTECCIÓ QUE ES DERIVA DE LA MARCA COMUNITÀRIA?

La violació dels drets conferits per la marca comunitària serà sancionada pels tribunals de marques comunitàries designats a cada Estat membre de la Unió Europea a través de la corresponent acció per violació.

L'acció per violació permet sancionar els actes duts a terme en violació del dret de marca.

Aquesta tasca correspon als tribunals de marques comunitàries i no a l'OAMI. El demandant pot triar entre dues jurisdicions competents: la del lloc de comissió dels actes d'infracció o la del domicili del presmumpte autor de la violació. El tribunal del lloc de la infracció només pot conèixer els fets que s'han produït en el territori de l'Estat al qual pertany. Per contra, l'elecció del tribunal del domicili de pressumpte infractor presenta l'avantatge d'acumular tots els contenciosos en un sol procediment, atès que aquesta tribunal podrà conèixer els fets que s'han produït a qualsevol punt del territori de la Unió Europea. El nombre reduït de tribunals de marques comunitàries de primera i segona instància que tenen competència exclusiva per reconèixer les accions per violació de la marca comunitària té com a contrapartida la gran especialització dels seus jutges. Les decisions d'aquests tribunals podran ser executades a la resta d'Estats de la Unió Europea mitjançant el procediment simplificat d'exequatur previst al Conveni de Brusel·les de 1968 sobre competència i execució de decisions en matèria civil i mercantil.


11.-QUINA ÉS LA DURADA DE LA PROTECCIÓ CONFERIDA PER LA MARCA COMUNITÀRIA?

La renovació del registre perllonga de forma indefinida la durada de la protecció conferida per la marca comunitària.

El registre de la marca comunitària pot ser renovat a petició del seu titular cada deu anys a partir de la data de dipòsit. És exigible una taxa de renovació. En el cas de marques col·lectives, l'import de la taxa de base, així com l'import de la taxa per a cada classe de producte o servei a partir de la tercera és el doble.


12.-CÓM I PER QUINS MOTIUS ES POT INTERPOSAR UNA ACCIÓ DE CADUCITAT O DE NUL·LITAT D'UNA MARCA COMUNITÀRIA?

Durant la vida jurídica d'una marca, el seu titular pot ser privat dels seus drets com a conseqüència d'una acció de caducitat o pot veure anul·lada la saeva marca com a conseqüència d'una acció de nul3litat. Aquestes accions poden interposar-se exclusivament davant de l'OAMI, a través d'accions directes.

La manca d'ús efectiu de la marca durant cinc anys consecutius, la pèrdua del seu caràcter distiniu, o la naturalesa enganyosa de la marca com a conseqüència del seu ús, són els motius principals que permeten fonamentar una acció de caducitat. La marca comunitària està sotmesa a la mateixa obligació d'ús que les marques registrades als Estats de la Unió Europea i les marques internacionals que produeixen efectes en aquests països. El titular de la marca pot veure's privat dels seus drets si no ha dut a terme un ús efectiu de la seva marca durant els cinc anys posteriors al registre, o més endavant, durant un període de cinc anys consecutius. La marca comunitària presenta l'avantatge que l'ús efectiu d'aquests marca en un sol país de la Unió europea constitueix un ús efectiu a tota la Comunitat, la qual cosa permet evitar-ne la caducitat a tots els Estats membres. Com a conseqüència, la marca comunitària pot ser un instrument adreçat a donar resposta a les necessitats d'una empresa fins i tot si la seva política de marketing no s'estén a la totalitat dels Estats membres de la Unió Europea. L'acció de nul·litat de la marca comunitària pot fonamentar-se en la concurrència de motius absoluts o relatius de nul·litat. Els motius absoluts (especialment l'absència de força distintiva, la genericitat i el caràcter enganyós de la marca) poden ser invocats per qualsevol persona.

No obstant, només l'existència de drets anteriors pot fonamentar una acció de nul·litat de la marca per motius relatius. D'aqueta manera, una empresa que no hagi utilitzat la via del procediment d'oposició pot demanar, amb posterioritat al registre, l'anul·lació de la marca comunitària. Però fins i tot en el cas que sigui titular d'un dret anterior, el demandant no ha d'haver consentit durant un període de més de cinc anys l'ús d'aquesta marca en el territori en el qual el seu dret anterior desplega els seus efectes (preclusió per tolerància). L'OAMI té competència exclusiva per conèixer les accions directes de caducitat i nul·litat. Per tant, els interessats no poden acudir a un tribunal per a l'exercici d'aquestes accions. Els tribunals dels Estats de la Unió Europea poden, no obstant, declarar la nul·litat o caducitat d'una marca comunitària quan la qüestió se'ls planteja a títol reconvencional, en reacció a una acció per violació basada en la mateixa marca.


13.-CÓM S'INTERPOSA UN RECURS CONTRA UNA DECISIÓ DE L'OAMI?

Totes les decisions finals de les instàncies de l'OAMI, sempre que no hagin donat satisfacció a les pretensions d'una part, es poden recórrer a iniciativa d'aquella part.

El recurs es planteja davant de les sales de recurs de l'OAMI. Es tracta d'instàncies de naturalesa quasijurisdiccional, independents de la direcció de l'OAMI. Els seus membres son nomenats pel Consell de Ministres de la Unió Europea. Aquest recurs dona lloc al pagament d'una taxa. De la mateixa manera, les decisions de les sales de recurs poden ser sotmeses a un control de legalitat davant de la jurisdicció comunitària a iniciativa de la part que no hagi obtingut satisfacció. Aquest recurs es fonamentarà en incompetència, incompliment substancial de forma, desviació de poder i, sobretot, violació del Dret comunitari de marques o de qualsevol altra norma de l'orenament comunitari. El procediment de control de legalitat oposa la part que formula el recurs a l'OAMI i es desenvolupa davant del Tribunal de Primera Instància, jurisdicció adjunta al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees. El Tribunal de Primera Instància pot confirmar, anul·lar o reformar la decisió de la sala de recurs.

Es possible presentar una apel·lació en última instància davant del Tribunal de Justícia, tot i que limitada a les qüestions de dret. Els procediments davant del Tribunal de Primera Instància i davant del Tribunal de Justícia es regeixen segons els reglaments de procediment aplicables davant d'aquestes jurisdiccions, i es desenvolupen a la seu d'aquets Tribunals a Luxemburg.

Font OAMI